Scharwenka. Estudià a la Nova Acadèmia d’Arts Musicals de Berlín des del 1865 i feu el seu debut pianístic el 1869. A partir del 1874 emprengué unes gires que el dugueren arreu d’Europa i de l’Amèrica del Nord. L’any 1877 oferí la primera execució del Concert per a piano núm. 1, opus 32, la seva obra més popular. A la dècada dels vuitanta organitzà diversos cicles de concerts de cambra i simfònics, molts dels quals dedicats a L. van Beethoven, F. Liszt i H. Berlioz, mentre continuava exercint la interpretació i la docència. El 1881 fundà el Conservatori Scharwenka a Berlín. Del 1891 al 1898 s’estigué als EUA, on dirigí una institució musical a Nova York. Participà en la fundació de la Federació de Professors de Música (1900), la Federació d’Artistes d’Alemanya (1912) i una nova escola a Berlín (1914). Compongué una òpera (Mataswintha, 1896), una simfonia (1885), quatre concerts per a piano, música de cambra i abundant música per a piano, del qual fou un dels intèrprets més destacats de la seva època.