Frederick Theodore Albert Delius

(Bradford, Anglaterra, 1862 — Grez-sur-Loing, Fontainebleau, 1934)

Compositor anglès d’ascendència alemanya.

Vida

Nasqué en el si d’una família dedicada al comerç que no veié bé la seva dedicació a la música. El 1884, després d’haver convençut el seu pare que li deixés diners per muntar un negoci, marxà cap a Florida. Fou llavors que pogué dedicar-se seriosament a la composició. Allà conegué un músic de Jacksonville, Thomas Ward, que li donà instrucció musical, i l’hipotètic negoci quedà oblidat.

Tornà a Europa el 1886 i es matriculà al Conservatori de Música de Leipzig, on feu amistat amb E. Grieg. A la dècada del 1890 completà les seves primeres òperes, Irmelin (1890-92), The Magic Fountain (1893-95) i Koanga (1895-97), pertanyents a l’etapa juvenil del compositor. En aquesta darrera obra, que narra la història d’un príncep esclavitzat, la música mostra una clara inspiració en les melodies dels esclaus que Delius conegué durant la seva estada a Florida. No fou fins a la composició de Paris: The Song of a Great City (1899), considerada com la seva obra mestra, que assolí la maduresa. En aquesta obra deixà veure clarament la influència del llenguatge orquestral de R. Strauss. Més tard, en l’òpera A Village Romeo and Juliet (1900-01) superà certs convencionalismes presents a Koanga.

Una altra obra important fou el poema simfonicocoral Appalachia, reescrit el 1903, a partir de l’original compost el 1896. Sea Drift (1903-04), sobre poemes de W. Whitman, que segueix una línia similar a l’obra anterior, té un marcat to espiritual, amb un tractament orquestral suggeridor i ric. Aquesta composició li serví com a punt de partida per a la creació del seu projecte més ambiciós, A Mass of Life (1904-05), inspirada en Així parlà Zarathustra, de F. Nietzsche. Delius, fortament impressionat per les idees d’aquest filòsof, sembla reflexionar sobre l’existència humana a través d’una música d’una gran densitat expressiva.

Poc després de la Primera Guerra Mundial, quedà cec i paralític a causa de la sífilis. A partir d’aquell moment hagué de compondre amb l’ajuda d’una altra persona, primer la seva esposa i després E. Fenby, als quals dictava. Entre les obres d’aquest període cal destacar el Concert per a violí (1916), el Rèquiem (1914-16) i el Concert per a violoncel (1921). El reconeixement definitiu de la seva obra no arribà, però, a Anglaterra fins el 1929, any en què Thomas Beechman fundà el Festival Delius. Posteriorment, el 1962, R. Gibson creà la Delius Society amb l’objectiu de donar a conèixer la música d’aquest compositor.

Obra
Música escènica

Irmelin, òpera (1890-92); The Magic Fountain, òpera (1893-95); Koanga, òpera (1895-97); Folkeraadet, mús. incid. ('El consell popular', 1897; Heiberg); A Village Romeo and Juliet (1900-01); Margot la rouge, òpera (1902); Fennimore and Gerda, òpera (1909-10); Hassan, mús. incid. (1920-23)

Orquestra

34 obres, entre les quals: Hiawatha, poema simfònic (1888); 3 Small Tone Poems: Summer Evening, Winter Night, Spring Morning (1890); Légende, vl. i orq. (1895); Appalachia (1896 i 1903); Paris: The Song of a Great City (1899); In a Summer Garden, rapsòdia, orq. c. (1908); Doble Concert, vl., vlc., orq. (1915-16); Concert per a violí (1916); Concert per a violoncel (1921); Caprice and Elegy, vlc. i orq. (1930); Irmelin Prelude (1931); Fanstastic Dance (1931)

Música vocal

Prop de 90 obres (incloses 60 cançons), entre les quals: 7 Songs from the Norwegian, v. solista, pno. (1889-90); The Birds Story, v. solista, pno. (1889-1900, versió orq., 1908) (Ilosem); 3 English Songs, v. solista, pno. (1891); 7 Danish Songs, v. solista, pno. (1897); Autumm, v. solista, pno. (1900; Jacobsen); The Violet, v. solista, pno. (1900, versió orq., 1908) (Holstein): Sea Drift, Bar., cor, orq. (1903-04); A Mass of Life, S., A., T., Bar., cor, orq. (1904-05); Songs of Sunset, Ms., Bar., cor, orq. (1906-07); Midsummer Song, 2 S., 2 A., 2 T., 2 B., pno. (1908); La lune blanche, v. solista, pno./orq. (1910; Verlaine); A Song of the High Hills, cor, orq. (1911); Chanson d’automne, v. solista, pno. (1911; Verlaine); Rèquiem, S., Bar., orq. (1914-16); 4 Old English Lyrics, v. solista, pno. (1915-16); Avant que tu t’en ailles, v. solista, pno. (1919; Verlaine); Songs of Farewell, cor, orq. (1930)

Música instrumental

2 quartets de corda (1888, 1893); Romance, vl., pno. (1889); Sonata, si M, vl., pno. (1892); Romance, vlc., pno. (1896); 3 sonates per a violí (núm. 1, 1905-14; núm. 2, 1923; núm. 3, 1930); Sonata per a violoncel (1916); 5 Peces, pno. (1922-23); 3 Preludis, pno. (1923)