Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare i posteriorment ingressà al Conservatori Nacional de Lisboa, on es formà en les disciplines de violí, piano i composició. El 1926 guanyà el Premi Nacional de Composició pel seu Nocturno per a violoncel i piano. El 1940 fundà la Societat Coral de Lisboa; entre el 1949 i el 1953 fou director de l’Orquestra Simfònica de Porto i el 1956 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de l’Emissora Nacional. Compositor versàtil, les seves obres presenten una gran varietat d’estils, des del romàntic fins al nacionalista passant pel politonalisme. En el catàleg de la seva obra figuren composicions orquestrals, vocals, de cambra, instrumentals i també música escènica i per al cinema, a més d’orquestracions d’obres de J.S. Bach i M. de Falla. Destaquen el ballet O muro do Derrete (1940), la banda sonora d'O Pátio das Cantigas (F. Ribeiro 1942), el Quarteto concertante (1945), l’òpera radiofònica A igreja de mar (1957) i l’obra religiosa Stabat Mater (1971).