Per les dades de què es disposa sobre la seva biografia, sembla que el 1751 treballava a la seu de Lleida i que l’abandonà el 1762. De Freixenet s’han conservat tres sonates per a tecla. Dues foren editades per J. Nin el 1928, i l’altra, per M.S. Kastner el 1954. El seu estil, segons alguns comentaristes, és anàleg al d’Antoni Soler. Dues de les sonates presenten una estructuració bipartida, mentre que la tercera és un exemple incipient de tripartició i bitematisme dins del gènere. Tot i la poca obra conservada, aquestes peces són un element interessant per al coneixement de l’evolució de la sonata a la península Ibèrica.