Estudià medicina a Eisenach i musicologia a les universitats de Munic, Leipzig i Berlín. El 1921 obtingué el grau de doctor amb un treball sobre els precedents renaixentistes de la suite orquestral. Fou professor a la Universitat de Berlín i, des del 1934 fins a la seva jubilació, a la de Kiel (Slesvig-Holstein). Destacà com a estudiós de la música de l’Església luterana; el seu llibre Die evangelische Kirchenmusik (1931) n’és una de les fonts més autoritzades. Fou el responsable de l’edició de les obres de M. Praetorius (1928-41) i l’editor general de la col·lecció "Das Chorwerk" (1929-38), de música polifònica antiga. Fou també l’editor de "Das Erbe deutscher Musik" (1935-43). La seva gran contribució a la musicologia fou l’edició de l’enciclopèdia en catorze volums Die Musik in Geschichte und Gegenwart (1949-68), una de les fonts de consulta ineludibles pel que fa a la història de la música. Fou, des del 1952, editor general del RISM (Répertoire International des Sources Musicales). Com a destacat impulsor de múltiples iniciatives, ocupà diversos càrrecs en les institucions acadèmiques i les societats musicològiques alemanyes i internacionals més prestigioses.