Estudià filologia romànica i musicologia a Estrasburg i París (1903-10). Ensenyà a la Universitat de Frankfurt (1927-64), on fou professor titular des del 1934. Després que tot el seu material i la seva biblioteca haguessin estat destruïts durant la guerra, fundà dues col·leccions privades, la Musikwissenschaftliche Studien-bibliothek (Biblioteca d’Estudis Científics, 1946-65) i la Summa Musicae Medii Aevi (1957-67), les quals inclouen uns quaranta volums, tots escrits i editats per ell. També col·laborà en publicacions i diccionaris d’àmbit internacional. El seu principal interès fou la poesia secular i la música monofònica de França i Alemanya a l’Edat Mitjana. Investigà la relació que s’havia establert entre la paraula i la música en les cançons medievals i afirmà una forta influència de la música sacra en la música secular. Destaca també el seu treball bibliogràfic sobre fonts manuscrites, la classificació de les formes poètiques i melòdiques i l’extensió de la teoria de la rítmica modal en les seves transcripcions.