Es formà al Conservatori Grossmann i amb F. Pazofskij. Posteriorment, el 1942 ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb Bruno Seidlhofer i teoria i composició amb Joseph Marx. El 1946 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, fet que li comportà l’inici d’una important trajectòria internacional, amb una fita destacada en el debut, l’any 1950, al Carnegie Hall de Nova York. L’any 1962 renuncià en part al concertisme i es dedicà a la composició, fet que marcà un punt d’inflexió en la seva carrera. Atret cada vegada més pel jazz, inicià una nova etapa en la qual aquesta varietat musical i el concertisme clàssic es barrejaren. L’antecedent d’aquest interès foren les actuacions de l’any 1956 al Birdland de Nova York i al festival de Newport. El 1960 prengué part en la creació de la big band Eurojazz Orchestra. Des d’aleshores inicià una carrera atípica i deliberadament anticonvencional, encara que mostrà una destacada atenció per la música culta, que serví des de criteris interpretatius presidits per la recerca de la màxima objectivitat.