Vida
El 1785 estudià teologia a Halle, però l’any següent decidí dedicar-se a la música. Durant tota la seva carrera gaudí del favor del rei Frederic Guillem II, els seus successors i la família reial. El 1795 fou nomenat mestre de capella en caure en desgràcia J.F. Reichardt. Els seus plans per a renovar l’òpera alemanya no trobaren ressò a la cort i, per problemes financers, se n’anà de viatge per les corts de Rússia, Dinamarca i Suècia (1797-99). La seva òpera Vasco da Gama s’estrenà al mateix temps (1801) que la Rosamunda de Reichardt i desencadenà una disputa: Himmel defensà l’escola neonapolitana, i Reichardt, les reformes operístiques de Ch.W. Gluck. Altres obres, com el singspiel Fanchon das Leyermädchen ('Fanchon, la noia de la lira'), amb influències de l'opera buffa italiana, tingueren un èxit immediat, molt més gran que l’òpera Die Sylphen ('Els silfs', 1806) o el liederspiel Frohsinn und Schwärmerei ('Alegria i exaltació', 1801), encara que aquesta peça fou interpretada a Berlín fins el 1853. Tanmateix, la gran majoria de les seves obres aviat caigueren en l’oblit, i són difícils de jutjar històricament a causa dels grans canvis polítics, socials i artístics de l’època. Alguns crítics han vist Die Sylphen com a precursora de Der Freischütz ('El caçador furtiu'), de C.M. von Weber, amb un llenguatge romàntic primerenc del tot desenvolupat. Els seus lieder exhibeixen trets melòdics italians i una estructura estròfica simple a l’estil de Berlín.
Obra
Música escènica
La morte de Semiramide, òpera (1795); Alessandro, òpera (1799); Vasco da Gama, òpera (1801); Frohsinn und Schwärmerei, liederspiel ('Alegria i exaltació', 1801); Fanchon das Leyermädchen, singspiel ('Fanchon, la noia de la lira', 1804); Die Sylphen, òpera de màgia ('Els silfs', 1806); Der Kobold, opéra-comique ('El follet', 1813)
Música instrumental
Grande sonate, 2 pno. (publ. 1801); Grand sestetto, pno., 2 tr., 2 vla., vlc., op. 18 (publ. 1802); 2 quartets per a pno., vl., fl., vlc. (1 publ. 1803); 14 sonates per a pno. i vl. (3 de les quals publicades com a op. 16, 1804; 3 com a op. 17, 1803); Concert per a piano, re M., op. 25 (publ. 1808); més de 60 variacions per a piano sobre temes diversos
Música vocal religiosa
Isacco, figura del redentore, oratori, 1792; Das Vertrauen auf Gott, cantata, 4 v., orq. ('La confiança en Déu', 1797); Trauer Cantata, 4 v., orq. ('Cantata fúnebre', 1797); Vater unser, cantata, 4 v., orq. ('Pare nostre', 1809-10); 2 misses per a 4 v. i conjunt instr.; 1 tedèum per a 4 v. i orq.
Música vocal profana
La danza, cantata, 2 v., orq. (1792); Musique champêtre, cantata, 4 v., orq. (1797); Die Wanderer, cantata, 4 v., orq. ('El vagabund', 1811); prop de 200 cançons, entre les quals: 6 romances françaises... de Florian (1799); Gesänge aus Tiedges Urania, op. 18 ('Cançons sobre la Urania de Tiedge', publ. ~1800); 12 deutshe und französische Lieder ('12 cançons alemanyes i franceses', publ. 1804); 6 Gedichte aus dem Kyllenion, op. 20 ('6 poemes de Kilenion', publ. 1807); 6 Lieder, op. 21 ('6 cançons', publ. 1807, Goethe); 3 Gedichte, op. 25 ('3 poemes', publ. 1809, F. Brun); Kriegslieder der Teutschen, op. 21 ('Cançons de guerra dels alemanys', publ. 1813); 5 romances françoises, 1-3 v., op. 44 (publ. 1813)