Estudià història a la Universitat d’Estrasburg, on es doctorà el 1896. Posteriorment estudià musicologia amb Gustav Jacobsthal, a qui succeí a la universitat i del qual continuà la recerca que havia iniciat sobre la polifonia del segle XIII. Fou professor adjunt (1905-10), titular (1912-20) i, finalment, rector (1929-30) de la Universitat de Göttingen. Realitzà una de les més grans aportacions a l’estudi de la música medieval amb la seva anàlisi sistemàtica de les fonts més importants de la polifonia dels segles XIII i XIV. Figura molt destacada en el món de l’ensenyament, molts dels seus alumnes foren musicòlegs distingits, entre ells F. Gennrich i H. Besseler.