Vida
Fill d’una família acomodada, gastà bona part de la seva fortuna viatjant. A París conegué Voltaire, J.B. le Rond D’Alembert i J.Ph. Rameau. L’any 1749 s’instal·là a Berlín i participà a fons en la vida musical de la ciutat. Publicà tres periòdics, on desenvolupà les seves idees crítiques, i simultàniament es consagrà a l’edició musical i a la composició. Conreà la música per a teclat (sonates, fugues, preludis, corals) i la música vocal (cançons i odes), obres que edità acompanyades de diversos tractats, com Die Kunst das Clavier zu Spielen ('L’art d’interpretar al teclat', 1750) o Anleitung zur Singkomposition ('Mètode per a la composició vocal', 1758). Gran admirador del contrapunt bachià, escriví el prefaci d’una nova edició de L’art de la fuga (1752) i el tractat Abhandlung von der Fuge ('Tractat de fuga', 1753-54), un dels primers treballs teòrics sobre l’anàlisi d’aquesta forma. Amb la traducció dels Éléments de musique de D’Alembert (1757) esdevingué un propagador a Alemanya de les idees de Rameau. De fet, el seu Handbuch bey dem Generalbasse und der Composition ('Manual de baix continu i composició', 1755-58) és una amplificació de les idees de Rameau sobre el baix continu. A partir del 1763, any del seu nomenament com a director de la loteria reial de Prússia, la seva activitat musical minvà, per bé que encara s’ocupà de diversos temes teòrics d’actualitat, com el temperament musical en Versuch über die musikalische Temperatur ('Assaig sobre el temperament musical', 1776).
Obra
Teclat
6 sonate (publ. ~1755); Fughe e capricci, clvd./org., op. 1 (publ. 1777); Versuch in figurirten Chöralen, org./clvd. ('Assaig en corals figurats', publ. ~1789); Zweyter Versuch ('Segon assaig', publ. ~1792); diverses peces per a clvd. (entre les quals: 1 sonata, publ. ~1760; 3 cànons, publ. 1794)
Música vocal
22 cançons publicades en Neue Lieder zum singen beym Clavier ('Noves cançons per a ser cantades amb acompanyament de clave', 1756); 24 cançons publicades en Berlinische Oden und Lieder, vol. I ('Odes i cançons berlineses', 1756); 9 cançons publicades en Raccolta delle più nuove composizioni di clavicembalo...per l’anno 1756 (1756); 16 cançons publicades en Geistliche Oden in Melodien gesetzt von einigen Tonkünstlern in Berlin ('Odes sagrades musicades per alguns compositors a Berlín', 1758); 12 cançons publicades en Berlinische Oden und Lieder, vol. II ('Odes i cançons berlineses', 1759); 11 cançons publicades en Musikalisches Allerley von verschiedenen Tonkünstlern ('Recull musical de diversos compositors', 1761-63); 30 cançons publicades en Berlinische Oden und Lieder, vol. III ('Odes i cançons berlineses', 1763); Die schlauen Mädchen ('Les noies astutes', publ. 1765)