Estudià música a Friburg de Brisgòvia, on debutà el 1954 com a Tamino (La flauta màgica). El 1955 fou contractat per l’Òpera de Stuttgart i el 1958 per l’Òpera de Frankfurt, i el 1959 es presentà amb gran èxit al Festival de Salzburg, on tornà en edicions successives. El 1960 ingressà en l’Òpera de Munic i dos anys després ho feu en l’Òpera de Viena. Actuà amb èxit en diversos teatres europeus, especialment alemanys i austríacs, però també anglesos com el Covent Garden de Londres, on el 1965 interpretà un memorable Don Ottavio (Don Giovanni). A més de W.A. Mozart, compositor en el qual s’especialitzà, cantà òperes de R.Strauss, G. Verdi, P.I. Cajkovskij i H. Pfitzner, algunes de les quals enregistrà en disc. Compaginà la seva carrera operística i brillants interpretacions de lied i oratori, que també arribà a enregistrar amb l’acompanyament dels més notables pianistes o sota la direcció de les més prestigioses batutes del moment. La seva prematura mort, ocorreguda en accident, contribuí a fer d’aquest artista un mite de la lírica del segle XX.