Inicià els estudis musicals amb el seu pare, un jutge municipal conegut també com a compositor de polques i valsos. L’any 1917 ingressà al Conservatori de Rio de Janeiro, on estudià amb H. Oswald (piano) i amb A. Gouveia i A. França (harmonia). A partir del 1923 prosseguí els estudis de piano a Berlín (amb Hanschild), a Brussel·les (amb A. de Greef) i a París (amb B. Selva). Quan tornà al Brasil fou nomenat professor de piano al Conservatori de Belo Horizonte (1929-30) i després començà a impartir classes al Conservatori de São Paulo (1930-38). A partir del 1942 fou professor del cor de l’Escuela Técnica Nacional de Rio de Janeiro i mestre de piano a l’Escuela Bennet. Les melodies i els ritmes brasilers han estat la base de les seves composicions. És molt abundant la seva obra per a piano, del qual era un virtuós: Serenata Espanhola (1923), Variações sobre un Tema Popular (1923), Dança dos Negros (1924), etc. Però a més compongué molts valsas (vals), Toadas (romanços) i Tanguinhos (tangos brasilers), així com música de cambra. En destaca també la suite per a piano Suite Litúrgica Negra (1937).