fuga coral

f

Música

Fuga, generalment breu, per a orgue, en què el subjecte és la primera frase d’un coral i, ocasionalment, també la segona.

La fuga coral fou practicada principalment a l’Alemanya central al final del segle XVII per autors com J. Pachelbel, J. Christoph Bach i J.S. Bach. La seva funció era introduir el coral que després la congregació havia de cantar.