El compositor i teòric D.G. Türk, s’hi refereix en el seu Clavierschule (1789), amb el nom de furie, concepte amb el qual, però, no hi ha connexió etimològica. Sí que hi ha, en canvi, relació entre el significat del terme txec que designa la dansa, furiant ('home salvatge’ o ’precipitat'), i la representació altiva que el dansaire fa del festeig de la seva dama. B. Smetana la introduí en L’esposa venuda i en la segona sèrie de Danses bohèmies per a piano. A. Dvorák compongué furiantes per a piano i, com altres compositors de l’escola nacional txeca, la introduí a la música simfònica i de cambra en substitució del scherzo (tercer moviment de la Simfonia número 6 en re M, opus 60; Danses eslaves, opus 46; Quartet número 6 en la m, opus 12, etc.).
f
Música