Originària del Friül (Friül-Venècia Júlia), s’estengué per tota la Itàlia septentrional. La referència més antiga es troba en el recull de danses editat per P. Phalèse Chorearum molliorum collectanea (1583), que conté L’arboscello, un ballo furlano en compàs binari simple. Des del final del segle XVII i fins a la meitat del XVIII esdevingué una dansa cortesana francesa, elegant però amb connotacions lascives, amb un compàs diferent (6/8 o 6/4) que mantenia la típica reiteració motívica. Es troben furlanes incloses, per exemple, en els ballets d’A. Campra, J.J. Mouret i J.P. Rameau, en els Concerts royaux de F. Couperin el Gran i en l'Obertura en do M, número 1, BWV 1066, de J.S. Bach. Al segle XX, un exemple de furlana estilitzada és el tercer moviment de la suite per a piano Le tombeau de Couperin de M. Ravel.
f
Música