Segurament actiu a Roma com a cantor a la basílica de Santa Maria la Major, el 1560 fou cridat per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Conca, sense necessitat de superar cap tipus d’oposició perquè ja era un compositor de molt renom. Excepte un breu episodi de desavinences amb el capítol catedralici que el portà a Segòvia, continuà a Conca fins la seva mort. Algunes referències de l’època apunten que escriví un llibre de polifonia i un altre d’himnes i magníficats, que no s’han conservat. Se li ha atribuït un motet conservat a la Capella Sixtina del Vaticà, que serví com a tema per a la Missa Emendemus in melius de G. da Palestrina, però tant l’atribució de la peça com la utilització per part de Palestrina han estat posades en dubte per alguns estudiosos.