Estudià al Conservatori de Niça i posteriorment, entre el 1947 i el 1953, es perfeccionà al de París amb Marguerite Long, Francis Poulenc, Jacques Février i Jean Batalla. Guanyà diversos premis, com els del Concurs G.B. Viotti de Vercelli (1953), el Concurs Internacional de Piano F. Busoni (1954), el Concurs Internacional de Ginebra (1955) i el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols (1956), entre d’altres. Tots aquests guardons afavoriren la seva projecció com a concertista. Amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per H. von Karajan, realitzà una de les seves actuacions més destacades. També actuà amb P. Monteux i A. Cluytens.
Fou professor del Conservatori de París (1975-94) i també impartí cursos a l’Acadèmia d’Estiu de Niça. Així mateix, fou director, des de la seva fundació el 1975, del Festival Nuits du Suquet de Canes. Enregistrà la integral de l’obra per a piano i orquestra de C. Saint-Säens i la de l’obra per a piano de Francis Poulenc.