Vida
Membre de la petita noblesa, rebé la protecció de Geoffroi II, comte de Bretanya, de la seva cunyada Maria de França, comtessa de Brie i de Xampanya, de Lluís, comte de Bloie, i de Thibaut I, comte de Bar. Se li atribueixen seixanta-nou cançons, de cinquanta-set de les quals es conserva la música; d’algunes hi ha diverses versions. Les nombroses referències a les seves cançons en la literatura de l’època i les imitacions que se’n van fer, parlen per elles mateixes de la seva popularitat. La fama li vingué més pel seu respecte de les convencions de l’època que no pas per l’originalitat de la seva obra. Llevat d’algun cas excepcional, totes les cançons comencen amb quatre versos de rima ABAB. Consten, per regla general, de cinc o sis estrofes de set o vuit versos cadascuna. Els versos acostumen a ser de deu síl·labes, malgrat que de vegades s’alternen amb d’altres més curts. La música respon a estructures formals, excepte en un cas. Més de la meitat de les melodies són repetitives, i gairebé totes utilitzen modes autèntics, sobretot el primer. Malgrat que n’hi ha que semblen estar escrites en segon o tercer mode rítmic, la majoria no són susceptibles d’interpretació rítmica.
Obra
62 cançons autenticades, entre les quals:A la douçor de la bele saison, Biaus m’est estés, quant retentist la breuille, De bone amour et de loial amie, Ire d’amour qui en mon cuer repaire, Les oiselés de mon païs, Les consirers de mon païs, Oiés pour qui plaing et soupir, Quant voi le tens bel et cler; 23 cançons dubtoses, entre les quals: Quant voi l’aube du jour venir, Quant voi reverdir l’arbroie