Alessandro Gagliano (1640-1730) fou el primer i més destacat membre d’una extensa família de lutiers activa fins a mitjan segle XIX i de la qual es coneixen quinze membres. En les etiquetes s’anomena deixeble de Stradivari, però els seus violins no s’assemblen als d’aquest autor i són més propers als de Carlo Bergonzi, amb el qual, pel que sembla, és possible que coincidissin com a deixebles al taller de Stradivari. El 1695 s’establí a Nàpols, la seva ciutat natal, on treballà fins el 1728. És considerat el més gran lutier de l’Escola Napolitana. Alessandro donà als violins una personalitat especial pel que fa al disseny de la voluta del cap i la disposició de les clavilles, situades dos a dos i no a distàncies simètriques, com es feia habitualment. L’estil de treball d’A. Gagliano tingué imitadors. Els seus fills Gennaro i Nicolo també foren luthiers, com el fill d’aquest darrer, Ferdinand, i l’ofici es perpetuà a través de diverses generacions.