Durant nou anys es formà al monestir de Montserrat, on estudià música i humanitats i fou servent de l’abat. Més tard anà a Barcelona i, després d’abandonar aquesta ciutat, ocupà la plaça d’organista i mestre de capella a Sant Martí de Teià durant uns quatre anys. De nou a Barcelona, hi dirigí algunes acadèmies de música. El 1802, per oposició, obtingué la plaça de cantaire tenor de la catedral de Vic, on s’ordenà de capellà. El 9 de març de 1815 rebé el nomenament d’organista de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de la ciutat comtal. Els conflictes polítics del 1835 el dugueren a França, on fou organista de la població de Vic-de-Bigòrra fins a la seva mort. Sembla que les seves interpretacions a l’orgue seguien les pautes de l’escola clàssica hispànica pel que fa a aquest instrument.