Documentat com a orguener entre el 1849 i el 1886, és un dels grans mestres de la segona meitat del segle XIX. S’establí a Barcelona, on tingué l’obrador al núm. 24 del carrer dels Tallers, i bastí els orgues de les esglésies barcelonines dels Sants Just i Pastor (1852), de la Bonanova (1860), de Sant Francesc de Paula (1861) i de la Mare de Déu de l’Esperança. També feu els del Vinyet de Sitges (1857), de la Misericòrdia de Canet de Mar (1867), de Sant Esteve de la Garriga (1868) i del Panteó de Comillas (Santander, ~1880), a més dels de les seus de Girona (1852) i d’Eivissa (1858). Reconstruí o amplià els orgues de les catedrals de Barcelona (1849, 1851, 1858 i 1886), Solsona (1853) i Tarragona (1863) -modificant profundament l’obra del segle XVI de Salvador Estada- i els de les parroquials de Castelló d’Empúries (1852-54), Santa Maria de Mataró (1865) i el Sant Esperit de Terrassa (1882), entre d’altres. És un dels darrers representants de l’escola catalana, ja en la transició, abans de la irrupció de l’orgueneria romàntica francesa de la darreria del segle XIX.