galanterie
*

Música

Nom que al principi del segle XVIII rebien algunes de les peces que integraven la suite però que no eren les que en formaven el grup principal.

Les galanteries més importants eren el minuet, la gavota i la bourrée -n’hi havia d’altres, però, com la polonesa o el passepied-, totes elles peces elegants i refinades, situades normalment després de la sarabande. J.S. Bach emprà el terme en el títol original de les seves partites per a clavicèmbal: Clavier-Übung bestehend in Präludien, Allemanden, Couranten, Sarabanden, Giguen, Menuetten, und anderen Galanterien (1731).