galop

m
Música

Dansa de tempo ràpid i metre binari simple que habitualment constava d’una introducció curta i una coda.

D’origen germànic, sorgí com a derivació del hopser o del rutscher, variants alemanyes de la polca. Es ballava formant una línia de parelles que es movien ràpidament imitant el galop dels cavalls. Fou un dels balls de saló més populars del segle XIX a Viena, França i Anglaterra, juntament amb el vals, la quadrilla i la polca. S’utilitzà sovint com a cloenda dels balls, esdevenint en ocasions el finale d’una quadrille francesa. Durant el segle XIX, en compongueren Johann Strauss i el seu fill homònim, H.A. Marschner, A. Adam, C. Czerny i F. Schubert, entre d’altres. D. Auber l’introduí a la seva òpera Gustave III, i J. Offenbach el parodià a l’opereta Orphée aux enfers. Se’n troben exemples instrumentals en l’obra de F. Liszt, G. Bizet, S. Prokof’ev i D. Šostakovič, entre d’altres.