gamelan

m

Música

Conjunt instrumental propi de Malàisia i Indonèsia, especialment de Java i Bali, format bàsicament per gongs, metal·lòfons i tambors i ampliat sovint -segons la regió o el tipus de funció a què és destinada la música- amb altres idiòfons, flautes de bambú, cordòfons d’arc o polsats i fins i tot cantants.

Per la seva tradició, els gamelans més importants són els de Java i Bali, que usen els sistemes d’afinació anomenats slendro i pelog (cadascun divideix l’octava en intervals diferents). El gamelan ha influït en la música d’Occident, especialment a partir del segle XX, tant des del punt de vista tímbric com intervàl·lic. C. Debussy tingué ocasió d’escoltar-lo a l’Exposició Universal de París el 1889 i se’n troben influències en obres seves com La mer (1905) o Pagodes, per a piano (1903). Altres autors, com M. Ravel, O. Messiaen i C. Orff, també han escrit obres influïdes pel gamelan.