Començà com a corista a Forlì i després estudià amb F. Bertoni a la Capella de Sant Marc, a Venècia. El 1766 debutà amb motiu de l’estrena d'Achille in Sciro, de F.L. Gassmann, i en 1769-71 cantà a Palerm. L’any 1771 actuà a Nàpols, en l’estrena d'Ifigenia in Tauride, de N. Jommelli, on tingué un gran èxit. Tres anys més tard participà en l’estrena d'Alessandro nelle Indie, de N. Piccinni, a Nàpols, i començà a exhibir-se en moltes ciutats italianes. El 1778 cantà en la inauguració del Teatro alla Scala de Milà, amb l'Europa riconosciuta, d’A. Salieri, i també -per primera vegada- a Londres. Tornà a la capital britànica en diverses ocasions i el 1790 hi interpretà la cantata Arianna a Naxos, de J. Haydn, amb acompanyament al piano del mateix autor. Després d’actuar en I giuochi d’Agrigento, de G. Paisiello, a Venècia (1792), abandonà la carrera de cantant, si bé quatre anys més tard participà en l’estrena d'Issipile, de G. Marinelli. Passà els últims anys de la seva vida a Pàdua. Pacchierotti fou un notable intèrpret de l’òpera napolitana, particularment d’autors com Paisiello i Piccinni. Segons els testimonis de l’època, el seu èxit es degué, més que a particulars qualitats vocals, al seu estil d’interpretació, ple d’expressivitat, i als seus dots d’actor.