L’any 1193 ingressà al monestir de Saint Médard en Soissons, i el 1214, potser després d’estudiar a la Sorbona, es convertí en prior de l’abadia de Vicq-sur-Aisne. Des del juny del 1233 i fins a la seva mort fou abat del monestir de Saint Médard. La part fonamental de la seva obra consisteix en una recopilació de Miracles de Notre-Dame, la primera part de la qual fou escrita entre el 1214 i el 1222, i la segona, entre el 1222 i el 1233. La popularitat de l’obra es fa palesa en el fet que ha estat transmesa per més de vuitanta fonts diferents, vint-i-dues de les quals amb música. També fou molt imitada, destacant entre les imitacions les de caràcter dramàtic com els Miracles de Rutebeuf, i altres de caràcter líric com les Cantigas de Santa María, d’Alfons X el Savi. La música està interpolada tot al llarg dels més de 30000 versos que constitueixen l’obra, com passa també al Roman de la Rose, contemporani seu. En la major part dels casos es tracta d’adaptacions fetes a partir de melodies preexistents, procedents tant del repertori litúrgic com del de la cançó profana. Malgrat que la falta d’originalitat redueixi el seu valor, constitueix el primer corpus de música de tema sacre en llengua vernacla. El 1959 la Société Française de Musicologie publicà, editat per J. Chailley, un recull de les seves cançons (Les chansons à la vierge de Gautier de Coinci).