Respecte de la generació anterior (G. Puccini, P. Mascagni, R. Leoncavallo...), s’observa la creixent pèrdua d’importància de l’òpera com a gènere central de la música italiana. Els principals representants de la Generazione dell’ottanta són F. Alfano, A. Casella, G.F. Malipiero, I. Pizzetti i O. Respighi, entre d’altres. No formen, de cap manera, un grup unitari i entre ells hi ha sovint diferències tan grans com els punts que puguin tenir en comú, si no més. La Società Italiana di Musica Moderna, creada per Casella l’any 1917, tingué com a membres la majoria dels compositors esmentats i durant la seva curta vida fou un dels símbols visibles de l’existència de noves tendències en la música italiana.