Fou alumne de N. Walter i G. Tischer i completà la seva formació musical amb uns amplis estudis humanístics i matemàtics. Romangué gairebé tota la vida a Lobenstein, on serví com a organista de la cort de Schwartzburg des del 1722. El 1747 fou nomenat membre de la Societät der Musikalischen Wissenchaften de L.C. Mizler. És autor d’obres per a orgue, entre les quals cal destacar els preludis i fugues, d’especial interès contrapuntístic, i el recull Clavier-Übung ('Exercicis de piano', 1738-45), en què reuní una col·lecció de sonates d’estil italianitzant. Escriví tractats de caràcter pràctic com Vorgemach der musicalischen Composition ('Exposició de la composició musical', Lobenstein, 1747) i obres, en estil dialogat, sobre diversos aspectes teòrics: els sons harmònics, la fonamentació de la construcció vertical dels acords i els sistemes d’afinació, tema aquest darrer sobre el qual discrepà de l’important teòric F.W. Marpurg.