De formació musical autodidàctica, a partir del 1898 visqué a Berlín, on treballà en una botiga de música i en un negoci de llibres antics. El 1908 fou nomenat assistent a la Biblioteca Estatal de Prússia i en 1909-27 dirigí el Museu Heyer d’Història de la Música a Colònia. En la universitat d’aquesta ciutat es doctorà el 1925 amb una dissertació sobre els instruments de vent de doble canya. El 1944, el règim nazi li confiscà tots els seus béns i el condemnà a un any de treballs forçats, fet que perjudicà greument la seva salut. De retorn a Berlín, el 1945, es dedicà a elaborar un catàleg temàtic de les obres de L. van Beethoven, que esdevingué fonamental per a la recerca posterior. Són notables les descripcions i classificacions que fa dels instruments, així com la catalogació i l’estudi de manuscrits i d’impressions musicals primerenques. Fou pioner en el camp de la iconografia musical, juntament amb el musicòleg holandès D.F. Scheurleer.