Estudià a la Universitat de Nova York, on es graduà els anys quaranta. Es dedicà a la docència, que exercí en diversos centres universitaris, com ara la Universitat de Louisville (1949-57) i la Universitat de Califòrnia (1957-61), i fou professor convidat a la Universitat de Yale, a la de Nova York i a la de Pennsilvània. Des de la dècada de 1930 se sentí atret per la música i el pensament d’A. Schönberg, A. Berg —l’obra del qual estudià a fons, fins a esdevenir-ne una autoritat— i A. Webern. Feu una interpretació molt personal del dodecatonisme, a partir del qual desenvolupà el seu propi sistema dodecatònic, que anomenà 12-note tonality o 12-note modal system. És autor dels llibres Serial Composition and Atonality (1962) i The Listening Composer (1990), entre d’altres. El 1986 guanyà el premi Pulitzer de música.