El seu pare era un gran amant de la música i fou president de la Societat Filharmònica de Nova York. Animat pels seus progenitors, estudià oboè i viola, i composició. Malgrat que el seu pare s’oposava a una dedicació professional a la música, entre el 1879 i el 1886 estudià al Conservatori de Leipzig amb R. Hofmann (instrumentació) i S. Jadassohn (contrapunt) i es guanyà la vida tocant la viola en l’Orquestra de la Gewandhaus. Més tard viatjà a diverses ciutats alemanyes. El 1886 era a Wiesbaden, i el 1888, a Weimar, ciutat on contactà amb F. Liszt, que tingué una gran influència en la seva obra. El 1891 retornà als Estats Units, on fou professor de teoria musical al Conservatori de Nova Anglaterra (Boston). La seva feina en aquest centre, però, no li resultà satisfactòria i el 1893 anà novament a Europa i s’instal·là a Ginebra, on es dedicà a la composició i a la pintura a l’aquarel·la. Tingué una participació molt activa en la vida musical de la ciutat suïssa. Entre les seves obres cal destacar el poema simfònic Le roi Artur (1918), el cicle de cançons Tres aquarel·les per a veu i orquestra (1931) i el quintet de vent Cinq aquarelles (1933).