Després de la Primera Guer ra Mundial actuà com a ballarí del Casino de París, mentre començava a estudiar cant. El 1932 debutà com a baríton al Teatre Mogador, on actuà assíduament en diverses operetes. Aconsellat per P. Cabanel i L. Fourestier, reprengué els estudis de cant en la corda de tenor, i el 1935 cantà a l’Òpera de París La damnation de Faust (H. Berlioz). El mateix any hi protagonitzà La flauta màgica i Castor i Pòl·lux. El 1937 fou Florestan a Fidelio, paper que arribà a interpretar setanta-cinc vegades al llarg de la seva carrera. Abans de la Segona Guerra Mundial fou un cantant assidu de l’Òpera Còmica i de l’Òpera Garnier. Posteriorment actuà esporàdicament al Covent Garden i a Montreux, tot i que continuà centrant la seva carrera a París.