Membre d’una família d’origen holandès de gran tradició musical, els seus cosins André (1866-1925) i Anton (1856-1935) també foren violoncellistes reconeguts. Estudià al Conservatori de París fins el 1899. Entre el 1903 i el 1914 formà part de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam. Passà la Primera Guerra Mundial a França i, després, tornà a Holanda, on fou nomenat professor del Reial Conservatori de Música de la Haia. Des del 1927 fou professor del Conservatori de París i solista de l’Orquestra de l’Òpera. Desenvolupà la major part de la seva carrera com a concertista a França. Fou autor d’un tractat d’interpretació de violoncel publicat el 1930 i també compongué algunes peces per a aquest instrument.