Estudià magisteri i música a la seva ciutat natal. El 1912 es traslladà a Madrid i ingressà al conservatori, on fou alumne, entre d’altres, de C. del Campo. El 1943 fundà l’Orquestra Simfònica de Salamanca i a partir del 1945 feu classes al Conservatori de Música de Madrid. En aquesta ciutat participà en alguns cicles de concerts a l’Aula de Música de l’Ateneu de Madrid i es donà a conèixer com a compositor. Home de mentalitat oberta, fou un difusor entusiasta de les aportacions de la Segona Escola de Viena i estudià a fons l’obra de P. Boulez. Les seves composicions evolucionaren des del casticisme, representat per obres com el poema simfònic Don Quijote velando las armas (1945), fins a posicions avantguardistes, amb l’assimilació del serialisme, la música aleatòria i el dodecatonisme, com és el cas de la peça de cambra Texturas y estructuras (1963) i l’obra per a orquestra Grupos tímbricos (1970), exemples de música serial. També cal destacar la seva darrera obra Pascha nostrum (1971), per a veu i orquestra. És considerat un dels pioners de la renovació musical a l’Estat espanyol.