Ingressà en el monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, on fou mestre de cor i de novicis. Es dedicà a l’estudi i la difusió del cant gregorià, participant en congressos nacionals de litúrgia i música religiosa i ensenyant cant gregorià en capítols catedralicis i seminaris de diverses diòcesis. També estudià la litúrgia mossàrab i les qüestions relacionades amb el seu cant i col·laborà en diverses revistes espanyoles i estrangeres. És autor d'El rito mozárabe y toledano i Manual de liturgia visigótica, i a Barcelona publicà El canto mozárabe (1929), fet en col·laboració amb Casiano Rojo, i El canto gregoriano (1945).