Pertanyent a una família de tipògrafs i editors, se sap que fou actiu com a editor de música a partir del 1539. Tanmateix, el primer privilegi per a publicar ja l’obtingué el 1536 i durant un cert temps es dedicà a obres d’altres àmbits, entre les quals figuren llibres de teologia, història, bíblies i llibres litúrgics. Les seves primeres edicions de música daten del 1539, i el 1541 començà a col·laborar amb Antonio Gardane. Un dels primers fruits d’aquesta relació fou Madrigali italiani, et canzoni francese a due voci, de Jhan Gero, imprès per Gardane i publicat per Scotto. Entre les edicions signades per aquest hi ha Musica 5 v... liber primus (1539), que inclou composicions de diversos autors, i Fantesie et recerchari a 3 v... composte da M. Giuliano Tiburtino... recerchari et madrigali a 3 v... composte da Adriano Vuigliart et Cipriano Rore (1549). Com a compositor, Scotto es dedicà sobretot als madrigals, en què es mostrà un creador hàbil i imaginatiu. Dels seus reculls de madrigals, que edità ell mateix, destaquen Il primo libro de i madrigali a 2 v (1541) i Madrigali a 4 v, libro primo (1542). Fou un personatge respectat a la Venècia de la seva època.