Primer fou clergue i després capellà a Santa Maria Reparata, l’antiga catedral de Florència, fins que el 1351 ingressà a l’orde de Vallombrosa. Més tard fou prior de l’església de San Remigio, a Florència. Compongué deu madrigals a dues veus, una caccia a tres veus i cinc ballate a una sola veu. Malgrat que a la seva època fou conegut per les seves composicions litúrgiques, tan sols se n’han conservat un glòria i un agnus a dues veus, que segueixen l’estil dels madrigals. Aquest estil és el propi de la música florentina del principi del Trecento -amples melismes sobretot al principi i al final de cada vers, declamació sil·làbica i ús freqüent d’unísons, quintes, sextes i octaves paral·leles- i es relaciona amb el de les obres més madures de Giovanni da Cascia.