Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1937 guanyà el Concurs Nacional de Composició per a piano de Bolonya. Tres anys més tard inicià la seva tasca com a director orquestral a la Universitat de Milà (1940). Després de combatre a la Segona Guerra Mundial, fou director de ballet a la Scala de Milà (1946-53). Del 1951 al 1989 dirigí òperes i concerts arreu d’Itàlia i també a l’estranger, especialment a Portugal, on des del 1964 fou director artístic resident de l’Orquestra de Cambra de la Fundació Gulbenkian de Lisboa, i a Suïssa, on els anys 1957-81 fou director habitual de les orquestres de Lausana i de la Suisse Romande de Ginebra. Dirigí també al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i al Carnegie Hall de Nova York, on presentà diverses òperes de Vincenzo Bellini en versió de concert. El 1982 treballà a Avinyó com a assessor de l’orquestra del seu teatre d’òpera. Entre el 1983 i el 1987 fou professor al Conservatori de París.