Deixeble de G. Barra-Caracciolo, debutà el 1947 al Teatro Comunale de la seva ciutat natal com a Duc de Màntua (Rigoletto). Posteriorment actuà a París i Londres i el 1955 cantà al Teatro alla Scala de Milà, on a partir d’aleshores es presentà regularment. Cantà a l’Òpera de Viena, escenari que visità entre el 1958 i el 1962. El 1965 debutà al Metropolitan de Nova York. Entre 1969 i 1977 treballà per a la Staatsoper d'Hamburg. Dotat d’un registre agut brillant, destacà sobretot en el repertori verdià i fou també un notable intèrpret d’òperes rossinianes com Semiramide, Armida i Guillem Tell. Centrat en el repertori italià romàntic, ocasionalment cantà també òperes de G. Puccini, com Madama Butterfly. Protagonitzà diversos enregistraments fonogràfics.