Estudià composició amb C. Santoro (1954) i O. Toni (1958-60). Assistí als Cursos de Darmstadt els anys seixanta, i fou el propulsor del Manifest Música Nova (1963), en el qual defensava la música avantguardista brasilera. Influït per les idees de John Cage, inicià projectes nous de música aleatòria i instrumental. Fou professor visitant a la Universitat de Wisconsin (1978-79) i a la de Texas (1982-83), conferenciant i col·laborador de nombroses revistes i director i programador del Festival de Música Nova de Santos. La seva música, influïda per J. Cage, opta sempre per l’experimentació i la provocació. Entre les seves obres destaquen Ulysses em Copacabana (1988), per a orquestra de cambra, i Beba Coca Cola (1967), per a cor i amb text de D. Pignatari.