Estudià a Viena i a Berlín (amb F. Busoni). Una desafortunada neuritis a la mà dreta impossibilità el desenvolupament normal de la seva carrera concertística, tot i que ensenyà piano al Liceo Musicale de Venècia entre el 1906 i el 1940. Com a compositor manifestà una gran intensitat expressiva, molt en la línia del seu mestre, F. Busoni. Aquesta qualitat és remarcable, en especial, en la seva producció pianística: melòdicament vital i harmònicament excepcional. És autor d’una obra escènica (La bella addormentata, 1926, sense text), diverses obres orquestrals (un concert per a piano, cor i orquestra, 1913; un Rèquiem, 1923), peces per a piano (en destaca el volum 40 studii di perfezionamento, 1922, i els 8 preludii, 1937) i alguns estudis musicològics (Antologia di musica antica e moderna per il pianoforte, 1932; Raccolta di composizioni dei secoli XVI e XVII, 1937).