Vida
Format al Liceo Musicale de Torí, estudià violoncel, harmonia i contrapunt i es graduà el 1911. Posteriorment feu classes privades, primer amb Giovanni Cravero i després amb Marco Enrico Bossi. Una de les seves primeres feines fou la de director substitut de l’Orquestra del Teatre Reial de Torí. A partir del 1918, però, es dedicà a la docència en diversos centres, com ara l’Escola Municipal de Cant Coral de Torí (1918-20), i més tard (1920-38) al Liceu Musical de la mateixa ciutat. També fou professor de composició del Conservatori de Música de Parma (1938) i del de Milà (1941), centre aquest darrer del qual fou director en 1951-62. Entre les primeres composicions de Ghedini figuren sobretot petites obres de cambra i per a cor. Els seus inicis com a compositor el situen en un particular neo classicisme, però a poc a poc anà trobant un estil personal on es combinen la tradició amb un llenguatge harmònic amb aportacions dels compositors avantguardistes. Mostra del seu període neoclàssic són el Concerto grosso, per a quintet de vent i cordes, immers de ple en el Barroc, Marinaresca e baccanale i la cantata Lectio Libri sapientiae. La composició, el 1940, de l’obra orquestral Architetture representà un canvi en el seu llenguatge, tot abandonant les formes tradicionals per altres de més innovadores, amb clares influències d’I. Stravinsky. Bé que anteriorment ja havia realitzat incursions en el gènere operístic, amb títols com Maria d’Alessandria o Re Hassan, l’èxit de Le baccanti, estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 22 de febrer de 1948, el convertí en un important compositor dins d’aquest camp. Més tard, el 1949, escriví altres òperes que també li proporcionaren notorietat, com Billy Budd. No obstant aquest interès vers l’òpera, no abandonà la producció orquestral i, així, el 1945 compongué el Concerto dell’Albatro, per a recitador, violí, piano i orquestra. Basat en la novela Moby Dick, de H. Melville, aquesta obra és d’un gran lirisme, amb unes arquitectures sonores que suggereixen l’atmosfera de dessolació infinita de l’obra literària. Aquesta obra és considerada no solament una de les composicions més importants del catàleg de Ghedini sinó també una de les més interessants de la història de la música italiana del segle XX. Durant els darrers quinze anys de la seva vida, però, Ghedini tornà a les fonts d’inspiració de la seva joventut i en obres com el Concerto ’L’Olmeneta', per a dos violoncels i orquestra, o la peça orquestral Ouverture pour un concert s’observa una clara influència del llenguatge beethovenià i del neoclassicisme.
Obra
Música escènica
2 òperes primerenques, 5 òperes de maduresa (Maria d’Alessandria, 1936; Re Hassan, 1937-38; La pulce d’oro, 1939; Le baccanti, 1941-44; Billy Budd, 1949), 1 òpera de ràdio (Lord Inferno, 1952; rev. com a òpera com L’ipocrita felice, 1956), 1 ballet infantil (Girotondo, 1955), 4 bandes sonores, 4 obres música incidental
Orquestra
Ouverture drammatica (1922); Partita (1926); Concerto grosso, qnt. vent, instr. c. (1927); Pezzo concertante, 2 vl., vla., orq. (1931); Marinaresca e baccanale (1933); Intermezo sinfonico (1939); Architetture (1940); Concert per a piano (1946); Musica notturna (1947); Concert per a dos pianos i orquestra (1947); Concerto ’Il Belprato', vl., instr. c. (1947); Canzoni (1948); Concerto ’L’Olmeneta', 2 vlc., orq. (1951); Musica da concerto, vla., instr. c. (1953); Concertus basiliensis vl., orq. cambra (1954); Concert per a orquestra (1956); Fantasia, pno., instr. c. (1958); Divertimento in re, vl., orq. (1959-60); Ouverture pour un concert (1963)
Cambra
Quintet de vent (1910); Dues sonates, vl., pno. (1918, 1922); Doppio quintetto (1921); Elegia, vlc., pno. (1923); Sonata-fantasia, vlc., pno. (1924); Concerto a 5 (1930); Adagio e allegro da concerto, fl., cl., tr., arpa, trio de c. (1936); Concertato, fl., vla., arpa (1942); Canoni, vl., vlc. (1946); Concentus, qt. c. (1948); Musiche, fl., vlc., arpa (1963)
Solo
Puerilia, pno. (1922); Sonata pastorale, pno. (1922); Pastorale elegiaca, pno. (1926); Divertimento contrappuntistico, pno. (1940); Capriccio, pno. (1944), Ri cercare, pno. (1944); Studio da concerto, guit. (1959); Tre pezzi, fl. (1962)
Cor i orquestra
Il pianto della madonna, cantata espiritual (1921); Ecco el re forte, cantata (1923); Litanie della Vergine (1926); La Messa del venerdi santo (1929); Antigona, cantata simf. (1933); Litanie gaudiose (1933); Lectio Libri sapientiae (1938); Concerto spirituale De l’Incarnazione del Verbo divino' (1943); Concerto ’Il rosero' (1950); Lectio Geremiae prophetae (1960); Credo di Perugia (1962)
Veu i orquestra
Cantico del sole (1932); Capitolo XII dell’Apocalisse (1938); Lectio libri sapientiae, cantata espiritual (1938); Concerto dell’Albatro (1945); Vocalizzo da concerto (1957)
Altres obres VOCALS
La quiete della note, veu solista, pno. (1926); Di’Maria dolce, v. solista, pno. (1926); Missa, v. masc., org. (1930); Fu primavera allora, cantata, v. solistes, pno. (1953)