Inicià els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Nàpols, on fou alumne de Leonardo Leo durant quinze anys. El 1747 obtingué el lloc de mestre de capella a la catedral de Milà, càrrec que ocupà fins la seva mort. Segons documentació conservada sembla que, a més, Fioroni exercí aquestes mateixes tasques en altres esglésies de Milà, com ara la de San Marco o la de Santa Maria della Visitazione i que la seva música seguia essent interpretada durant els oficis a la seu molt després de la seva mort. Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart conegueren Fioroni el 1770 i Leopold el descriví com un dels millors mestres de capella de la seva ciutat. Fioroni exercí notable influència sobre la vida musical milanesa i entre els seus alumnes cal destacar compositors com Carlo Monza, Quirino Gasparini i Agostino Quaglia. Compongué diverses obres dramàtiques i instrumentals, però la seva producció és majoritàriament religiosa. Escriví misses, des de dues fins a vuit veus amb orquestra i orgue, motets, antífones, himnes, salms i càntics. Els seus contemporanis n’admiraren el domini del contrapunt i el magistral tractament de l’escriptura vocal.