Rebé la primera formació musical del seu pare, músic aficionat i trompista. El 1812 entrà com a corista i violinista en el Teatre Riccardi de Bèrgam i el 1814 debutà a Pavia amb Le lacrime di una vedova, de P. Generali. L’any següent fou cridat per l’empresari D. Barbaja a Nàpols, on interpretà L’italiana in Algeri, de G. Rossini. L’èxit aconseguit amb aquesta òpera feu que fos sol·licitat pels principals teatres europeus. Després del triomf de les representacions de La Cenerentola de Rossini, a París, els millors compositors operístics de l’època se’l disputaren per a les seves estrenes. Així, fou molt important la seva col·laboració amb V. Bellini (Bianca e Gernando, 1826, i Il pirata, 1827) i G. Donizetti (Anna Bolena, 1830). Conegut com el "rei dels tenors", la seva carrera culminà amb la representació, el 1835, d'I Puritani, de Bellini. Al final del 1842, juntament amb F. Liszt, realitzà una gira de concerts per Alemanya i Holanda. Es retirà de l’escena el 1847.