Treballà al Teatro di San Moisè de Venècia del 1771 al 1791. Fou cridat a la cort imperial de Viena, on romangué durant quatre anys (1791-94) abans de retornar definitivament a Venècia, i on escriví el seu text més conegut, Il matrimonio segreto, de Domenico Cimarosa. Part del seu llibret per al Convitato di pietra, de Giuseppe Gazzaniga (1787), fou més endavant la base del de Lorenzo da Ponte per al Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart. Els textos de Bertati sobresurten pel seu sentit de la comicitat, el to lleuger i l’enginy verbal.