En 1656-60 fou violinista a la cort d’Innsbruck, i posteriorment en fou director musical. En aquesta ciutat estudià probablement amb Antonio Cesti. El 1676 tornà a Itàlia, on dirigí l’estrena de diverses òperes seves a Venècia i Roma. Del 1678 al 1682 estigué al capdavant d’una companyia d’òpera a Nàpols i el 1686 fou nomenat mestre de capella del príncep Bisignano. A partir del 1687 fou mestre de capella de la catedral de Pistoia. Compongué òperes -Astiage (1677) i Scipione affricano (1678), entre d’altres-, oratoris -com L’Esequie del Redentore (1682) i Le nozze di Tobia (1692)- i cantates. Les seves cantates per a solista segueixen l’estil de Cesti. També és autor de música instrumental en estil italià, amb influències alemanyes i austríaques.