Fou un dels cantants castrats més importants del segle XVIII. Inicià els estudis de cant a dotze anys sota la protecció de la família Cusani, d’aquí el seu sobrenom. Des del 1721, que debutà amb Griselda, d’A. Scarlatti, la seva carrera anà en sentit ascendent, tot estrenant als principals teatres d’Itàlia les noves òperes dels compositors més famosos del moment, com ara J.A. Hasse, N. Porpora, L. Leo, L. Vinci, N. Jommelli o C.W. Gluck. Aquesta vida itinerant no el privà d’acceptar diferents càrrecs oficials més o menys vinculants en algunes corts. L’any 1723 fou contractat a la de Viena, i durant alguns anys dugué el títol de virtuoso da camera del duc de Parma. El 1731 entrà al servei de l’elector de Baviera, càrrec que compaginà amb gires a Itàlia i Anglaterra. G.F. Händel, que des del 1729 mirava de contractar Carestini per al seu teatre de Londres, aconseguí finalment que entrés a la seva companyia el 1733. Malgrat les seves exigències i capricis pel que fa a la música que havia d’interpretar, fet força corrent entre els cantants d’òpera de l’època, Carestini estrenà les principals produccions operístiques de Händel, compostes abans que aquest renunciés al gènere per la manca d’interès del públic londinenc. Del 1750 al 1754 estigué a la cort de Frederic II el Gran, a Berlín, on estrenà algunes de les òperes de K.H. Graun. El 1754 anà a actuar a Sant Petersburg, però hi romangué fins el 1756. Tornà a Itàlia i, després d’algunes actuacions, es retirà.