Visqué els primers anys a Roma al servei del cardenal Montalto i posteriorment passà a Bolonya i a Venècia. El 1636 s’estrenà a Pàdua la seva primera òpera, Ermiona, en què ell mateix interpretava el paper de Cadmus. Aquell mateix any era cantant a la capella de l’emperador Ferran III a Viena. En aquesta època desenvolupà una important tasca pedagògica, publicà set col·leccions d’obres sacres i compongué l’òpera I trionfi d’Amore (1648) amb motiu del segon matrimoni de l’emperador. El 1669 succeí a Antoni Bertali com a mestre de la capella reial, càrrec que ocupà fins a la mort. Contribuí a la difusió de la música operística italiana a la capital austríaca i hi representà quatre òperes pròpies i sis sepolcri, oratoris sobre el relat de la Passió que tenien lloc en una capella davant una imatge del sant sepulcre i que es representaven amb vestuari i decorats. Sances cultivà amb el mateix èxit tots els estils de música del segle XVII, tant la monodia com la polifonia i l'stile concertato. Publicà llibres de música profana vocal de cambra en un estil melòdic suau i equilibrat. És autor de gairebé 600 obres sacres entre motets, salms, antífones, misses i himnes. Escriví també cinc sonates.