Des del 1572 fins al 1608 treballà a la capella ducal de Santa Bàrbara, al servei de la nissaga Gonzaga, a Màntua. De forma ocasional substituí Jacques de Wert com a mestre de capella. Entre el 1579 i el 1587 fou mestre de contrapunt dels clergues joves de Santa Bàrbara. El 1592 succeí definitivament a G. de Wert i romangué en el càrrec fins el 1608, any en què probablement marxà a Milà. Contribuí, juntament amb Claudio i Giulio Cesare Monteverdi, Salamone Rossi i altres, a la composició dels intermezzi de la comèdia L’Idropica de Guarini, que es presentà a Màntua el 1608. Compongué madrigals, música sacra vocal i una petita quantitat de música instrumental. De la seva producció musical en destaquen sobretot els balletti, publicats en dos llibres, Balletti ... con el suoi versi per cantare, sonare, & ballare... (1591), a cinc veus, i Balletti, con la intabulatura del liuto... (1594), a tres veus, que tingueren una gran difusió fora d’Itàlia.