Hi ha dubtes també sobre el lloc i la data del seu naixement. Es té constància de la seva presència a París el 1770. Debutà al Concert Spirituel el 1773, i aviat fou un personatge conegut, tant pel seu virtuosisme com pel seu fort temperament. El 1779 inicià un periple per diverses ciutats que el portà fins a Varsòvia (1782), Sant Petersburg (1783), Viena (1786), Moscou (1789), Londres (1791), Hamburg (1796), Berlín (1802) i Sant Petersburg (1803), on morí. Fou un dels instrumentistes més apreciats del seu temps, i portà a la perfecció l’estil galant, però fou superat en amplitud de registre i en profunditat pel seu contemporani Giovanni Battista Viotti. La seva activitat com a compositor està molt vinculada a la d’instrumentista, ja que les seves obres més celebrades foren els setze concerts per a violí. Escriví també sonates, duets i trios per a aquest instrument. Fou l’introductor dels moviments de la romança i del rondó final en els concerts de violí, i establí el prototip de seqüència de moviments en la forma sonata clàssica.